El darrer dia de classe vàrem parlar de la sensació, com a un dels molts sentits que posseïm els humans. Una de les coses que més em va impactar és l'existència de més de cinc sentits. Crec que no vaig se la única que es va quedar força sorpresa quan va descobrir que a part dels 5 sentits ( vista, tacte, olfacte, gust i oïda ) n'hi ha molts més. Així doncs la vista disposa de tres sentits, ja que té tres tipus de receptors; el tancte està format pels receptors de calor de pressió i de dolor... A més, els humans disposem d'altres sentits com els sentit d'equilibri o el sentit que capta de quines sensacions internes tenim entre altres.
Vaig decidir buscar sobre el tema i vaig trobar una definició força completa, aquí os la deixo:
"La psicologia empírica estudia la sensació des del punt de vista psicofísic, analitzant les característiques dels òrgans receptors (pell, oïda, retina, etc.) i el tipus de procés físic i fisiològic que suposa el contacte amb les distintes classes d’energies estimuladores (ones, processos mecànics, vibracions, etc.). Destaca que les sensacions no són només fenòmens de recepció passiva, sinó també de col·laboració i aportació actives per part de l’organisme, i les sistematitza, per al seu estudi, classificant-les normalment en interoceptivas, propioceptivas i exteroceptivas, això és, sensacions del medi intern (de necessitats i estats orgànics), d’un mateix (situació i postura del cos) i del medi extern (recepció d’informació de l’exterior), que es capta -aquest últim- per contacte o a distància. Les primeres són summament importants en els estats afectius, les segones ho són per a l’orientació de l’organisme en el medi en què viu, i les terceres per a la supervivència i adaptació de l'individu al medi. Les sensacions es diversifiquen qualitativament segons els distints òrgans sensorials que les produeixen (veure taula) i, a més de diferir per la qualitat -només percebuda subjectivament per cada individu- (veure qualia), difereixen segons la intensitat i la durada. La psicologia estudia els llindars de la sensació: els valors d’estimulació a partir dels quals hi ha sensació o variació en l’intensitat de la sensació."
Un altre dels sentits dels quals vam parla és de la percepció, degut a que no em va quedar massa clar en que es diferenciava de la sensació he decidit buscar quina és la principal diferència i he trobat que el fet que la distinció d'ambdós sentits té antecedents a la filosofia de Wundt:
"La distinció entre sensació i percepció prové de Wundt: a la sensació se la considera subjectiva i a la percepció, objectiva; es considera que la sensació capta la unitat dels estímuls, i la percepció el conjunt; o bé que la sensació representa un estat del subjecte i la percepció un estat del món. Però, en tot cas, s’estableix normalment una relació de causa i efecte entre ambdues i una determinada serialidad -sensació, percepció, pensament-, essent sempre la sensació el material en brut de la consciència."
Bé, espero que us hagin servit les meves aportacions!
Fins aviat.
Vaig decidir buscar sobre el tema i vaig trobar una definició força completa, aquí os la deixo:
"La psicologia empírica estudia la sensació des del punt de vista psicofísic, analitzant les característiques dels òrgans receptors (pell, oïda, retina, etc.) i el tipus de procés físic i fisiològic que suposa el contacte amb les distintes classes d’energies estimuladores (ones, processos mecànics, vibracions, etc.). Destaca que les sensacions no són només fenòmens de recepció passiva, sinó també de col·laboració i aportació actives per part de l’organisme, i les sistematitza, per al seu estudi, classificant-les normalment en interoceptivas, propioceptivas i exteroceptivas, això és, sensacions del medi intern (de necessitats i estats orgànics), d’un mateix (situació i postura del cos) i del medi extern (recepció d’informació de l’exterior), que es capta -aquest últim- per contacte o a distància. Les primeres són summament importants en els estats afectius, les segones ho són per a l’orientació de l’organisme en el medi en què viu, i les terceres per a la supervivència i adaptació de l'individu al medi. Les sensacions es diversifiquen qualitativament segons els distints òrgans sensorials que les produeixen (veure taula) i, a més de diferir per la qualitat -només percebuda subjectivament per cada individu- (veure qualia), difereixen segons la intensitat i la durada. La psicologia estudia els llindars de la sensació: els valors d’estimulació a partir dels quals hi ha sensació o variació en l’intensitat de la sensació."
Un altre dels sentits dels quals vam parla és de la percepció, degut a que no em va quedar massa clar en que es diferenciava de la sensació he decidit buscar quina és la principal diferència i he trobat que el fet que la distinció d'ambdós sentits té antecedents a la filosofia de Wundt:
"La distinció entre sensació i percepció prové de Wundt: a la sensació se la considera subjectiva i a la percepció, objectiva; es considera que la sensació capta la unitat dels estímuls, i la percepció el conjunt; o bé que la sensació representa un estat del subjecte i la percepció un estat del món. Però, en tot cas, s’estableix normalment una relació de causa i efecte entre ambdues i una determinada serialidad -sensació, percepció, pensament-, essent sempre la sensació el material en brut de la consciència."
Bé, espero que us hagin servit les meves aportacions!
Fins aviat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario