Existeix la realitat?

Un altre dels temes que va sorgir a la darrera classe de fonaments de psicologia va ser el tema de l'existència de la realitat.

Crec que és ineressant plantejar-se la pregunta de l'èxistència o no de d'una realitat, i encara ho és més per tots i cadascun de nosaltres com a futurs psicòlegs.

Una de les respostes que més em convencen entorn a aquest tema és la de l'enfocament constructivista. Ara bé, a l'hora de decantar-me per una de les dues postures que inclou aquest enfocament, adoptaria una posició ntermitja. Així doncs, no estaria totalment d'acord amb l'enfocament constructivista radical ja que crec que la realitat si que existeix, però només de manera objectiva. Per tant, existeix una realitat que percebem tots es humas per igual, la objectiva, no obstant crec que també existeix una altre realitat: la que construim cadascú de manera independent, i que és única per a cada individu; aquesta seria la realitat subjectiva relacionada amb els diferents punts de vista que donem a tot allò que percebem del món exterior. Així doncs, és possible que d'un mateix objecte real apareguin diversos punts de vista en relació a aquest .

Pel que fa a l'enfocament constructivista moderat, estic a favor ja que crec que només coneixem la part de la relitat que es troba dins del llindars dels sentits que posseim els humans. Per tant, hi ha una part de realtitat que nosaltes no coneixem com a humans i que altres animals si que són capaços de percebre ja que disposen d'altres tipus de sentits que els hi ho permeten.

Resumint, crec que existeix una realitat objectiva, però que tot i ser la mateixa per a tots els humans, cadascú després de percebre-la la interpreta des del seu punt de vista i la converteix en una realitat subjectiva.

En fi, no sé si m'he explicat bé però aquí us deixo la meva opinió respecte el tema!
Reflexioneu-hi, resulta interessant.

Sensació

El darrer dia de classe vàrem parlar de la sensació, com a un dels molts sentits que posseïm els humans. Una de les coses que més em va impactar és l'existència de més de cinc sentits. Crec que no vaig se la única que es va quedar força sorpresa quan va descobrir que a part dels 5 sentits ( vista, tacte, olfacte, gust i oïda ) n'hi ha molts més. Així doncs la vista disposa de tres sentits, ja que té tres tipus de receptors; el tancte està format pels receptors de calor de pressió i de dolor... A més, els humans disposem d'altres sentits com els sentit d'equilibri o el sentit que capta de quines sensacions internes tenim entre altres.
Vaig decidir buscar sobre el tema i vaig trobar una definició força completa, aquí os la deixo:

"La psicologia empírica estudia la sensació des del punt de vista psicofísic, analitzant les característiques dels òrgans receptors (pell, oïda, retina, etc.) i el tipus de procés físic i fisiològic que suposa el contacte amb les distintes classes d’energies estimuladores (ones, processos mecànics, vibracions, etc.). Destaca que les sensacions no són només fenòmens de recepció passiva, sinó també de col·laboració i aportació actives per part de l’organisme, i les sistematitza, per al seu estudi, classificant-les normalment en interoceptivas, propioceptivas i exteroceptivas, això és, sensacions del medi intern (de necessitats i estats orgànics), d’un mateix (situació i postura del cos) i del medi extern (recepció d’informació de l’exterior), que es capta -aquest últim- per contacte o a distància. Les primeres són summament importants en els estats afectius, les segones ho són per a l’orientació de l’organisme en el medi en què viu, i les terceres per a la supervivència i adaptació de l'individu al medi. Les sensacions es diversifiquen qualitativament segons els distints òrgans sensorials que les produeixen (veure taula) i, a més de diferir per la qualitat -només percebuda subjectivament per cada individu- (veure qualia), difereixen segons la intensitat i la durada. La psicologia estudia els llindars de la sensació: els valors d’estimulació a partir dels quals hi ha sensació o variació en l’intensitat de la sensació."

Un altre dels sentits dels quals vam parla és de la percepció, degut a que no em va quedar massa clar en que es diferenciava de la sensació he decidit buscar quina és la principal diferència i he trobat que el fet que la distinció d'ambdós sentits té antecedents a la filosofia de Wundt:
"La distinció entre sensació i percepció prové de Wundt: a la sensació se la considera subjectiva i a la percepció, objectiva; es considera que la sensació capta la unitat dels estímuls, i la percepció el conjunt; o bé que la sensació representa un estat del subjecte i la percepció un estat del món. Però, en tot cas, s’estableix normalment una relació de causa i efecte entre ambdues i una determinada serialidad -sensació, percepció, pensament-, essent sempre la sensació el material en brut de la consciència."

Bé, espero que us hagin servit les meves aportacions!
Fins aviat.

abús infantil...

Entorn a l'impactant vídeo de la darrera classe de fonaments de psicologia, he decidit aprofundir en el tema fent una reflexió al blog.
La veritat és que les situacions plantejades pels subjectes del documental eren molt fortes, sorprenien molt.
M'agradaria que per un moment ens intentéssim posar a la pell d'aquelles persones i pensar com es van sentir i com es continuen sentint actualment. No obstant, per molt que ho intentem, crec que és realment impossible arribar a conéixer l'estat d'ànim d'una persona que ha estat abusada. El que més sorpren de tots els casos d'abús és que els subjectes abusats a més de sentir-se víctimes, es senten malament amb ells mateixos a l'hora de explicar-ho, com si d'alguna manera en fossin culpables de l'abús. Tot això empitjora encara més si no se senten recolzats per la família, els amics o qualsevol altre vincle.
Buscant una mica més sobre el tema, centrant-me en l'abús infantil, he trobat que malauradament l'abús infantil actualment augmenta considerablement. Castigar aquest delicte, evientment és feina de les autoritats, no obstant degut a la gran quantitat de casos que es troben, ara és també part de les obligacions i deures tant de l'educació escolar com familiar realitzar activitats educatives per a prevenir l'assumpte en qüestió.
Relacionat amb això he arribat a un vídeo que presenta la proposta d'un llibre com a prevenció de l'abús sexual infantil, el qual va dirigit a nens d'entre 7 i 12 anys.
Aquí deixo el vídeo on explica en que consisteix.

http://www.youtube.com/watch?v=gBOU76kI9C0