Quatre pinzellades sobre Freud, el pare de la psicoanàlisi.

El darrer dilluns a la classe de grup gran, l'Ernest ens va fer una pinzellada sobre Freud i com aquest intentava ajudar a persones amb algun tipus de patologia mitjançant les seves teories de psicoanàlisi.Ahir no va ser la primera vegada que vaig sentir sobre les seves teories, sinó que a primer de batxillerat ja ens havien comentat, a grans trets, en que consistia la tècnica de la psicoanàlisi, de la qual n'és el creador. La veritat és que tot i que em va agradar el tema no vaig aprofundir-hi gaire en el seu moment i per això la classe d'avui m'ha entusiasmat força. Els diferents talls de la pel•lícula que ens va passar l'Ernest ens mostren com Freud va començar la seva carrera interessant-se en la hipnosis per a tractar malalts mentals.Potser és que no estava gaire ben assabentada sobre el tema, però la veritat és que em va sobtar força com mitjançant la hipnosis es podien eliminar els símptomes de l'histèric mentre aquest subjecte restés hipnotitzat. Tot aquest tipus de teràpia em va generar una pregunta força suggerent i que dóna molt a pensar: Ara que ja sabem que mitjançant la hipnosi podem eliminar momentàniament símptomes, podríem crear-ne?Aquesta pregunta em va quedar resposta quan al vídeo varem observar com el metge feia que els símptomes dels seus dos pacients s'intercanviessin, és a dir, a la noia li entressin tremolors i al home se li paralitzessin les cames. I com és d'esperar això va ser possible però tan sols mentre aquests estaven hipnotitzats. Així doncs, podem arribar a la conclusió que la hipnosi ens ajuda a entendre, no a curar; ja que quan despertem els símptomes tornen.Tot i que en una altra escena del vídeo, el metge fa un pas endavant:S’adona que la hipnosi funciona com a mètode per accedir a l’inconscient, i que quan a través d’aquesta és recupera el record traumàtic, si la persona él recorda en estat de vigília s’eliminarà el símptoma. Per tant, el metge arriba a la conclusió que l’acte de recordar elimina el símptoma.A més de tot el que ens mostra el vídeo, l’Ernest ens va parlar de les divisions que feia l’autor entre conscient – preconscient- inconscient.Una de les coses que més em va sorprendre és l’afirmació de Freud que tan sols coneixem una sisena part de l’inconscient, la resta són inaccessibles per al coneixement humà. Això em despertà tota una sèrie de curiositats, ja que vol dir que una bona part dels nostres actes són el resultat de coses desconeixem totalment i que ni tan sols sospitem.Em resulta fascinant tot el que Freud va investigar, i em sobta tota la crítica que va rebre. Es evident que no podem desvincular el context vienès a finals del segle XIX en el qual va viure a la crítica i la polèmica que van generar les seves teories.La psicoanàlisis va generar suposar revolució per la psicologia i pel pensament de l’època, a més va crear una gran polèmica entre els seguidor de Freud i els que qualificaven les seves teories de pseudocientífiques. No obstant les crítiques crec que el que els estudis que va realitzar Freud va suposar un gran avenç per a la psicologia actual i que ha servit com a base per al desenvolupament de una gran quantitat de teories psicològiques més recents.
Aquí deixo l’enllaç d’un vídeo que ens mostra un Freud conscient de totes les crítiques que va rebre:
http://www.youtube.com/watch?v=sfGsjQ_0l54

El poder del pensament!

El pensament no té límits, constantment pensem i el que pensem és totalment lliure.

És realment sorprenen com constantment creem imatges i representacions mentals, imaginem, recordem, traiem conclusions, formulem expectatives de futur, ideem, aprenem, creem pors...
I aquesta llista seria interminable, són tantes les accions que la nostra ment pot arribar a dur a terme en pocs instants.
Tot això ve a un comentari que ahir l’Ernest va deixar anar a classe:
Les nostres creences, poden i és més, gairebé sempre ho fan, determinar la nostra conducta.
És a dir, si en proposem i creiem que podem realitzar una determinada tasca, per molt feixuga i complicada que sigui, segurament ho podrem arribar a aconseguir; si més no tenim més possibilitats que la persona que es crea límits i creu que allò li resultarà impossible d’assolir.

Així doncs, per aconseguir el que volem a la vida tot és qüestió de positivisme, de creure i confiar en nosaltres mateixos, d’autoestima!
Si estem segurs de nosaltres mateixos ja tenim molt de guanyat, i estarem molt més a prop de la nostra meta que si no creiem en nosaltres.

Aquí us deixo un enllaç que us durà a un vídeo força sorprenent, i que a molts els servirà de lliçó d’autoestima per a ser feliços.

http://www.youtube.com/watch?v=mGGCfO278Qw&feature=related

*2n post!

Qui no ha sentit a parlar mai de la fase R.E.M?
Ja fa dues setmanes, l'Ernest ens va comentar la importància que té dormir les hores necessàries per a rendir al dia següent. Ens va fer quatre pinzellades sobre els diferents cicles del son i ens va comentar la fase R.E.M i alguna de les seves característiques. El tema em va interessar força així doncs que vaig decidir buscar-ne més informació.
A tots o a gairebé tots ens van sonar aquestes sigles quan l'Ernest les va pronunciar. Doncs bé, tal i com l'Ernest va dir aquestes sigles signifiquen Rapid Eye Movement (moviment ràpid dels ulls). Per a saber una mica més sobre el tema us deixo aquí part de la informació que vaig trobar:

A la fase REM se l'ha anomenat de varies maneres, com per exemple: son ràpid, son parado son actiu, fase de moviments oculars, son arcaic, son romboencefàlic...
Primerament, hem de saber que la fase REM és un dels tres estats de consciència que existeixen; els altres dos són el son i la vigília. Per entendre bé aquestes fases, a grans trets podríem dir que les persones estem dotades de dos diferents tipus de son, l’ortodox (per a anomenar-lo d’alguna manera), en el qual descansem i ens recuperem físicament; i la fase REM, en el qual la nostra ment descansa de la realitat exterior i en crea de noves.
La fase REM es divideix en varies subfases,la primera de la nit sol passar després d'uns 80-100 minuts de l'inici del son.
Una de les curiositats que he trobat es que quan la persona està excessivament cansada aquesta fase pot ser més breu del normal, en canvi pot arribar a esdevenir més llarga de lo normal en persones que estan força descansades.
una de les preguntes més freqüents és qüestionar la importància d'aquesta fase, ara bé després d'haver llegit sobre el tema és impossible desmentir la seva importància.

Característiques i funcions generals de la fase REM:

- Durant la fase REM, s'activa el nostre sistema simpàtic ( sistema encarregat de preparar el cos pels actes de defensa i per l'activitat sexual).

- Tant la freqüència cardíaca com la respiratòria sol ser irregular.

-És també en aquesta fase en la que apareixen les ereccions pel que fa al sexe masculí i la dilatació vaginal a les dones.

- Freqüentment durant aquesta fase es produeix un cert bloqueig muscular causat per certes substàncies que genera el cervell. Aquesta paràlisi però, no és total ja que durant la fase REM es produeixen determinats moviments musculars irregulars, i sobretot els moviments oculars, els quals han posat nom a aquesta fase. Després de forces estudis, s'ha donat importància a aquesta paràlisi ja que si no fós per aquesta el qui dorm podria patir danys degut a les al·lucinacions oníriques que apareixem durant aquest estat.

- Tot i que en qualsevol de les fases del son la persona pot somiar, està comprovat que durant la fase REM aquesta recorda millor el somni i a més aquest somni està més ben elaborat.


Finalment, ja com a conclusió m’agradaria ressaltar la importància de somiar. És increïble com el fet de somiar ens submergeix en una realitat fantasiosa formada per imatges, pensaments, sons, sensacions... el record dels quals al despertar pot ser mínim. Crec que somiar ens ajuda a desconnectar de l’autèntica realitat, d’alguna manera ens fa lliures!
Doncs fins aquí el meu segon post, espero que us hagi agradat!

*Inauguració!

Avui, després de dues semanes que l'Ernest comentés que hauríem de crear un blog, he decidit inaugurar el meu!
Des d'un principi la idea de crear un blog personal em va entusiasmar força; suposo que com a tots. Crec que no sóc la única que es va sorpendre quan el mateix Ernest va comunicar-nos que aquest blog formaria part del percentatge de la nota de l'assignatura. Penso que és genial tenir un espai on pugui anar introduint tot el que estigui relacionat amb l'assignatura i que encara ho és més el fet de que pugui visitar el dels companys. A més, el blog ens dóna l'oportunitat de compartir experiències i reflexionar sobre algun tema sense deixar de ser una eina de treball.
Doncs bé, això és tot de moment, a mesura que em vagin sorgin idees aniré penjant nous posts.