MEMÒRIA

En una de les darreres classes de fonaments vàrem tractar la memòria com a un procés psicològic bàsic importantíssim. A més, durant una de les sessions pràctiques de l'assignatura vàrem aprofunditzar e tècniques de memòria, és a dir, mnemotècnies. Realment, les tècniques comentades a classe em van sorprendre força. És curiós, com gràcies a tècniques com aquestes podem incorporar una gran quantitat de dades en un espai de temps molt breu.
Són moltes les persones que es limiten a llegir i a repetir per a estudiar , és a dir, literalment s'hi deixen els colzes! I encara ho són més, les que desconeixen la mnemotècnia o bé simplement es neguen a probar-la considerant-la com una pèrdua de temps. Personalment, després d'experimentar les tècniques comentades a pràctiques m'agradaria ressaltar la seva importància i la seva gran utilitat.
Buscant informació sobre el tema he trobat un article relaciontat amb el mètode megamemòria del Dr. Murray, on aquest exposa en que consiseix el seu mètode:

- Abandona la idea del “esfuerzo por aprender”. Por el contrario se basa en el concepto del aprendizaje relajado, agradable y motivado

- Incorpora la idea holística del proceso de memorización

- Estimula la capacidad del cerebro para “abrirse” con técnicas de relajación

- Añade la importancia del “ritmo” y la programación de “bloques de información”

- Adapta y mejora los más revolucionarios métodos de aprendizaje existentes, logrando un nuevo estadio en la velocidad de incorporación de datos al cerebro

- Enseña a utilizar el cuerpo y la mente de manera coordinada para asimilar conceptos e información de manera natural y sencilla

- Muestra no sólo cómo introducir nueva información en el cerebro sino cómo recuperarla con gran rapidez cuando es necesario su uso

- Favorece el abordaje del aprendizaje desde un punto de vista positivo y expectante de manera continua

- Favorece el desarrollo de la inteligencia en su totalidad y el incremento de las capacidades desde el punto de vista global

- Atrae la curiosidad, la participación y la atención de la persona que desea abordar el aprendizaje de cualquier materia

- Desarrolla la llamada memoria fotográfica integrada

Així doncs en defensa de la mnemotècnia, ell mateix afirma:

“Después de comprobar los resultados obtenidos en pruebas de asimilación de información, pude constatar una y otra vez que las personas con gran capacidad de memorización son individuos normales. Tienen aproximadamente la misma cantidad de neuronas cerebrales que usted. Tienen problemas similares que afrontar en sus vidas. Comen y duermen como usted. Se alegran por cosas parecidas y también se cansan de actividades pesadas. La diferencia siempre estriba en que conocen formas de “aprender a aprender”. Tal vez porque se toparon con alguien que les enseñó algún sistema, porque se inventaron sus propios métodos o porque tuvieron la suerte de toparse con información valiosa sobre el aprendizaje. Por esta razón me propuse crear un método definitivo. Reunir en un solo sistema lo mejor de lo mejor de forma que pueda garantizar a cualquier persona la posibilidad de incrementar su memoria hasta grados insospechados en un tiempo récord. Así de sencillo”

Ja per acabar, com a conclusió afirmar la importància de l'existència de tècniques com aquesta ja que no ens podem arribar a imaginar la gran quantitat de coses que podem arribar a fer si disposem de tècniques que ens dotin d'una memòria prodigiosa: cursos, llibres, carreres...

Aquest post va dedicat a tot la gent que no creia en les mnemotècnies!

Existeix la realitat?

Un altre dels temes que va sorgir a la darrera classe de fonaments de psicologia va ser el tema de l'existència de la realitat.

Crec que és ineressant plantejar-se la pregunta de l'èxistència o no de d'una realitat, i encara ho és més per tots i cadascun de nosaltres com a futurs psicòlegs.

Una de les respostes que més em convencen entorn a aquest tema és la de l'enfocament constructivista. Ara bé, a l'hora de decantar-me per una de les dues postures que inclou aquest enfocament, adoptaria una posició ntermitja. Així doncs, no estaria totalment d'acord amb l'enfocament constructivista radical ja que crec que la realitat si que existeix, però només de manera objectiva. Per tant, existeix una realitat que percebem tots es humas per igual, la objectiva, no obstant crec que també existeix una altre realitat: la que construim cadascú de manera independent, i que és única per a cada individu; aquesta seria la realitat subjectiva relacionada amb els diferents punts de vista que donem a tot allò que percebem del món exterior. Així doncs, és possible que d'un mateix objecte real apareguin diversos punts de vista en relació a aquest .

Pel que fa a l'enfocament constructivista moderat, estic a favor ja que crec que només coneixem la part de la relitat que es troba dins del llindars dels sentits que posseim els humans. Per tant, hi ha una part de realtitat que nosaltes no coneixem com a humans i que altres animals si que són capaços de percebre ja que disposen d'altres tipus de sentits que els hi ho permeten.

Resumint, crec que existeix una realitat objectiva, però que tot i ser la mateixa per a tots els humans, cadascú després de percebre-la la interpreta des del seu punt de vista i la converteix en una realitat subjectiva.

En fi, no sé si m'he explicat bé però aquí us deixo la meva opinió respecte el tema!
Reflexioneu-hi, resulta interessant.

Sensació

El darrer dia de classe vàrem parlar de la sensació, com a un dels molts sentits que posseïm els humans. Una de les coses que més em va impactar és l'existència de més de cinc sentits. Crec que no vaig se la única que es va quedar força sorpresa quan va descobrir que a part dels 5 sentits ( vista, tacte, olfacte, gust i oïda ) n'hi ha molts més. Així doncs la vista disposa de tres sentits, ja que té tres tipus de receptors; el tancte està format pels receptors de calor de pressió i de dolor... A més, els humans disposem d'altres sentits com els sentit d'equilibri o el sentit que capta de quines sensacions internes tenim entre altres.
Vaig decidir buscar sobre el tema i vaig trobar una definició força completa, aquí os la deixo:

"La psicologia empírica estudia la sensació des del punt de vista psicofísic, analitzant les característiques dels òrgans receptors (pell, oïda, retina, etc.) i el tipus de procés físic i fisiològic que suposa el contacte amb les distintes classes d’energies estimuladores (ones, processos mecànics, vibracions, etc.). Destaca que les sensacions no són només fenòmens de recepció passiva, sinó també de col·laboració i aportació actives per part de l’organisme, i les sistematitza, per al seu estudi, classificant-les normalment en interoceptivas, propioceptivas i exteroceptivas, això és, sensacions del medi intern (de necessitats i estats orgànics), d’un mateix (situació i postura del cos) i del medi extern (recepció d’informació de l’exterior), que es capta -aquest últim- per contacte o a distància. Les primeres són summament importants en els estats afectius, les segones ho són per a l’orientació de l’organisme en el medi en què viu, i les terceres per a la supervivència i adaptació de l'individu al medi. Les sensacions es diversifiquen qualitativament segons els distints òrgans sensorials que les produeixen (veure taula) i, a més de diferir per la qualitat -només percebuda subjectivament per cada individu- (veure qualia), difereixen segons la intensitat i la durada. La psicologia estudia els llindars de la sensació: els valors d’estimulació a partir dels quals hi ha sensació o variació en l’intensitat de la sensació."

Un altre dels sentits dels quals vam parla és de la percepció, degut a que no em va quedar massa clar en que es diferenciava de la sensació he decidit buscar quina és la principal diferència i he trobat que el fet que la distinció d'ambdós sentits té antecedents a la filosofia de Wundt:
"La distinció entre sensació i percepció prové de Wundt: a la sensació se la considera subjectiva i a la percepció, objectiva; es considera que la sensació capta la unitat dels estímuls, i la percepció el conjunt; o bé que la sensació representa un estat del subjecte i la percepció un estat del món. Però, en tot cas, s’estableix normalment una relació de causa i efecte entre ambdues i una determinada serialidad -sensació, percepció, pensament-, essent sempre la sensació el material en brut de la consciència."

Bé, espero que us hagin servit les meves aportacions!
Fins aviat.

abús infantil...

Entorn a l'impactant vídeo de la darrera classe de fonaments de psicologia, he decidit aprofundir en el tema fent una reflexió al blog.
La veritat és que les situacions plantejades pels subjectes del documental eren molt fortes, sorprenien molt.
M'agradaria que per un moment ens intentéssim posar a la pell d'aquelles persones i pensar com es van sentir i com es continuen sentint actualment. No obstant, per molt que ho intentem, crec que és realment impossible arribar a conéixer l'estat d'ànim d'una persona que ha estat abusada. El que més sorpren de tots els casos d'abús és que els subjectes abusats a més de sentir-se víctimes, es senten malament amb ells mateixos a l'hora de explicar-ho, com si d'alguna manera en fossin culpables de l'abús. Tot això empitjora encara més si no se senten recolzats per la família, els amics o qualsevol altre vincle.
Buscant una mica més sobre el tema, centrant-me en l'abús infantil, he trobat que malauradament l'abús infantil actualment augmenta considerablement. Castigar aquest delicte, evientment és feina de les autoritats, no obstant degut a la gran quantitat de casos que es troben, ara és també part de les obligacions i deures tant de l'educació escolar com familiar realitzar activitats educatives per a prevenir l'assumpte en qüestió.
Relacionat amb això he arribat a un vídeo que presenta la proposta d'un llibre com a prevenció de l'abús sexual infantil, el qual va dirigit a nens d'entre 7 i 12 anys.
Aquí deixo el vídeo on explica en que consisteix.

http://www.youtube.com/watch?v=gBOU76kI9C0

Uno por ciento esquizofrenia

Avui a la classe de fonaments de psicologia l'Ernest ens ha presentat un documental sobre l’esquizofrènia on apareixien diferents especialistes en el tema des de sociòlegs fins a psicòlegs o fins i tot psiquiatres testimonis de casos d'esquizofrènia. A més també apareixien subjectes que patien aquesta malaltia mental.
El que més m'ha sorprès d'aquest documental és la de limitacions que aporta aquesta malaltia mental a la vida diària i la impotència a la qual estan sotmesos els afectats.
Al llarg del documental m'han impactat força els comentaris, frases i exclamacions que dites per els malalts i també pels especialistes.
A l'hora de definir la malaltia hi ha hagut forces punts de vista molt diversos: Un dels psiquiatres afirmava que aquesta malaltia té com a característica que reuneix totes les psicopatologies, un altre ha afirmat que més que persones malaltes hi ha persones vulnerables, fins i tot un dels testimonis ha afirmat: "no sabemos lo que es todavía".
Davant d'aquestes afirmacions, al veure el documental quedes força sorprès davant la complexitat d'aquesta psicopatologia.
Durant tot el reportatge hi ha una paraula que es va repetin constantment, i aquesta paraula és la por. Si t'empatitzes amb els afectats per l'esquizofrènia realment quedes força impactat per les frases que deixen anar al llarg del documental:

-"Me asustan las relaciones que tengo con las personas"
-"Todos tienen miedo"
-"Me da miedo la vida"
-"Me da miedo abrir-me con la familia"
-"Me da miedo ser así, ver-me así"
- "Me da miedo el futuro"

A través d'aquestes frases queda impregnada la gran impotència que senten els esquizofrènics, davant dels símptomes que pateixen dia a dia.
Els especialistes afirmen que tots tenen por de no poder controlar-se, por a fer mal . A més divideixen aquesta angoixa en dos grups: la por a la mort i la por a la bogeria ( entenent per bogeria la mort psíquica). Tanmateix, afirmen que és aquesta por la que els aïlla de la resta de persones.

El documental fa referència les drogues, al suïcidi, a la psicoteràpia, a l'esperança i a l'art i la creativitat com a termes presents que cal destacar quan parlem d’esquizofrènia.

Aquest post, tracta de ser una mena de reflexió sobre l’esquizofrènia per a que siguem conscients que són forces les persones que pateixen aquests símptomes i per a empatitzar-nos una mica més amb aquestes persones.

Las habitaciones de la muerte

El documental d'avui m'ha impactat molt per no dir moltíssim, suposo que com a la resta de la classe.
És realment sorprenent veure les condicions infrahumanes en les que ens troben milers de nens i sobretot nenes a la Xina. Enfrontar-nos a mirar aquest documental és dur i encara ho és més ja que el sentiment d'impotència se'ns menja per dins. Quan veus aquestes imatges, sents un sentiment de ràbia ja que saps que és la realitat que es viu al dia a dia en llocs com la Xina.
He decidit fer aquest post per a reflexionar una mica sobre el tema, ja que tot i que és una situació sobre la qual no podem fer massa cosa intentem ésser conscients de la situació en la qual viuen aquests infants.
Una de les coses que més m'ha sorprès ha estat el final del documental, on apareixen les imatges d'aquella nena que per no tenir ni tan sols te nom. Això ens hauria de fer reflexionar sobre la sort que tenim de viure en aquest món, de tenir una família i de sentir-nos recolzats per aquesta. A més, aquestes imatges ens haurien de servir per adonar-nos que moltes vegades no valorem la situació en que estem.
Finalment m'agradaria comentar una qüestió que no entenc gaire sobre la política de la Xina. Quin sentit té posar tants d'impediments que dificulten el procés d'adopció dels nens i nenes si realment, per molt males condicions que tingues la seva família adoptiva, seria realment difícil que estiguessin pitjor que als orfenats?

En fi, sobren les paraules per a descriure aquest documental, fins que no ho veus no t'ho creus.

Ja per acabar penjo les condicions que requereix dur a terme una adopció d'un infant xinès.

Según las NUEVAS NORMAS PARA LAS SOLICITUDES DE ADOPCIÓN DE ADOPTANTES EXTRANJEROS DEL CENTRO CHINO DE ADOPCIONES (CCAA), que se cumplen desde el 1 de Mayo de 2007, pueden adoptar en China:

1.- Matrimonios con dos años de casados si para ambos es primer matrimonio. Si ha habido matrimonio previo (no más de dos), éste segundo matrimonio debe tener por lo menos 5 años de antigüedad.

2.- La edad de ambos cónyuges debe ser superior a 30 años e inferior a 50. Si se trata de adopciones de niños con necesidades especiales, el rango de edad para ambos cónyuges debe estar comprendido entre los 30 y 55 años.

3.- Ambos cónyuges deben estar sanos física y mentalmente y no pueden padecer las siguientes enfermedades:a) SIDA; b) Discapacidad mental; c) Enfermedad infecciosa en la etapa infecciosa;d) Ceguera o parálisis binocular o ceguera monocular sin prótesis ocular; e) Pérdida de la capacidad auditiva en ambos oídos o pérdida de la función del lenguaje. Quedan exentos de esta limitación si es para la adopción de niños con necesidades especiales que presenten padecimientos idénticos; f) Falta de función o disfunción de las extremidades o del tronco causada por discapacidad, mutilación, entumecimiento o deformación. Deformación facial severa; g) Enfermedades graves que exijan tratamiento a largo plazo y que afecten a la esperanza de vida, como los tumores malignos, el lupus eritematoso, la nefrosis, la epilepsia, etc. h) Cirugía posterior al implante de órganos principales que fuera efectuada en los últimos 10 años; i) Esquizofrenia; j) Medicación para los trastornos mentales graves, como depresión, manía o neurosis con ansiedad, etc. que haya cesado menos de 2 años atrás;k) Índice de masa corporal > 40 (Índice de masa corporal o MBI = peso (kg)/altura al cuadrado (m2))
4.- Uno de los dos cónyuges debe tener un trabajo estable. Los ingresos anuales de la familia deben ser de 10.000 US $ por miembro de la familia, incluyendo al posible adoptado, y el valor neto de los bienes de la familia debe ser de por lo menos 80.000 US$. Los ingresos anuales de la familia no incluyen las prestaciones sociales, como fondos de ayuda, pensiones, seguro de desempleo o subsidios gubernamentales, etc.

5.- Ambos cónyuges deben haber recibido educación hasta el nivel de bachillerato superior o bien formación profesional del mismo nivel.

6.- El número de hijos de la familia menores de 18 años no debe ser superior a 5 y el menor de ellos debe tener por lo menos 1 año. Esta limitación (número máximo de 5 hijos menores de 18 años) quedará exenta si se adoptan niños con necesidades especiales.

7.- Ninguno de los cónyuges puede haber sido convicto por delitos penales y deben comportarse honorablemente con buenas características morales, cumpliendo leyes y reglas. Ninguno de los cónyuges puede concordar con las siguientes situaciones:a) Tener historial de violencia doméstica, abusos sexuales, abandono o abuso infantil (incluso aunque no haya sido arrestado o acusado), b) Tener historial de uso de narcóticos como el opio, la morfina, la marihuana, la cocaína, la heroína, las metanfetaminas, etc. y de medicamentos para las enfermedades mentales los cuales pueden generar adicción. c) Tener historial de abuso de alcohol y ha dejado de beber menos de 10 años atrás. Se considerarán las solicitudes de adopción una a una en caso de que alguno de los cónyuges tenga menos de 3 historiales penales de ligera gravedad y sin consecuencias severas, siempre que el plazo de rehabilitación de la ofensa haya sido de 10 años o cuando tenga menos de 5 expedientes de violación de reglamento de tráfico sin consecuencias severas.
8.- Los solicitantes deben tener un conocimiento correcto de la adopción y se espera que proporcionen a través de la adopción una familia cálida a los niños huérfanos (o aquellos con handicaps o discapacidades) y que cumplan las necesidades de los niños adoptados para su buen desarrollo. También deben conocer correctamente la adopción internacional y deben estar completamente preparados mentalmente para los riesgos potenciales de la adopción internacional y para las circunstancias de los niños adoptados, como las enfermedades potenciales, el retraso en el desarrollo, desajustes posteriores a la colocación, etc.

9.- Los solicitantes deben manifestar en la carta de solicitud de adopción un compromiso claro de aceptación del seguimiento de post-adopción y de aportar los informes postadopción que se requieran.

10.- La edad fija que aparece en esta carta se contará desde la fecha en que se registran los documentos de solicitud de adopción en el CCAA.

El passat dilluns a classe varem veure un documental anomenat "pensant en els altres", el qual ens il·lustra com es desenvolupa el comportament dels nens i nenes de 4t de primària.
Els objectius del mestre i el comportament dels alumnes és impactant! realment satisfà moltíssim veure una classe tan unida com la que ens mostra el documental.
D'una banda, m'agradaria destacar la conducta altruista que duen a terme els nens del documental, és a dir, com miren per la felicitat dels altres i no només per la seva com farien molts nens de la mateixa edat a la cultura occidental. A més, resulta sorprenent la capacitat d'empatitzar uns amb els altres.
D'altra banda, el que també m'ha impactat força és la conducta del professor. El fet de que es preocupi per la felicitat dels alumnes, per mantenir un bon clima a l'aula, més que pel simple fet d'explicar temari i aportar nous coneixements.
Per tant, m'agradaria destacar l'objectiu que es proposa aquest professor envers als alumnes, el qual es fonamenta amb la felicitat. Referent amb això aprofito per exposar un text fet per mi ja fa temps que parla sobre la meva idea de felicitat:

"Cientos de libros nos cuentan como encontrarla; miles de personas aguardan su llegada; gente enloquecida con su búsqueda y cientos de personas que la dejan escapar.
Sí, sí, y es que la felicidad no se resume en su búsqueda y captura; aunque es más fácil de lo que parece descubrir las guías para conseguirla.
Así pues, cuanto más nos empeñemos en acecharla menos felices seremos. Ya son muchas las personas que, día tras día, dejan escapar pequeñas alegrías molestándose en encontrarla.
Piensen un poco, ¿en realidad creen que la auténtica felicidad se halla en algún lugar del mundo? Nadie sabe por dónde, ni cuándo, ni por qué, ni de qué manera llega; pero llega. Y tan solo llegará cuando realmente nos conozcamos a nosotros mismos. Entonces, habremos destapado el secreto de la felicidad y seremos capaces de vivir cada instante disfrutándolo al máximo; sembraremos la felicidad en nuestras vidas.
Mi idea de felicidad no se encuentra impresa en ningún artículo, ni se halla en ningún lugar más que en mi misma. Se esconde en uno de los rinconcitos más secretos de mi interior. Y cada día se deja ver regalándome pequeños momentos cargados con una pequeña, pero maravillosa, dosis de felicidad."