Existeix la realitat?

Un altre dels temes que va sorgir a la darrera classe de fonaments de psicologia va ser el tema de l'existència de la realitat.

Crec que és ineressant plantejar-se la pregunta de l'èxistència o no de d'una realitat, i encara ho és més per tots i cadascun de nosaltres com a futurs psicòlegs.

Una de les respostes que més em convencen entorn a aquest tema és la de l'enfocament constructivista. Ara bé, a l'hora de decantar-me per una de les dues postures que inclou aquest enfocament, adoptaria una posició ntermitja. Així doncs, no estaria totalment d'acord amb l'enfocament constructivista radical ja que crec que la realitat si que existeix, però només de manera objectiva. Per tant, existeix una realitat que percebem tots es humas per igual, la objectiva, no obstant crec que també existeix una altre realitat: la que construim cadascú de manera independent, i que és única per a cada individu; aquesta seria la realitat subjectiva relacionada amb els diferents punts de vista que donem a tot allò que percebem del món exterior. Així doncs, és possible que d'un mateix objecte real apareguin diversos punts de vista en relació a aquest .

Pel que fa a l'enfocament constructivista moderat, estic a favor ja que crec que només coneixem la part de la relitat que es troba dins del llindars dels sentits que posseim els humans. Per tant, hi ha una part de realtitat que nosaltes no coneixem com a humans i que altres animals si que són capaços de percebre ja que disposen d'altres tipus de sentits que els hi ho permeten.

Resumint, crec que existeix una realitat objectiva, però que tot i ser la mateixa per a tots els humans, cadascú després de percebre-la la interpreta des del seu punt de vista i la converteix en una realitat subjectiva.

En fi, no sé si m'he explicat bé però aquí us deixo la meva opinió respecte el tema!
Reflexioneu-hi, resulta interessant.

Sensació

El darrer dia de classe vàrem parlar de la sensació, com a un dels molts sentits que posseïm els humans. Una de les coses que més em va impactar és l'existència de més de cinc sentits. Crec que no vaig se la única que es va quedar força sorpresa quan va descobrir que a part dels 5 sentits ( vista, tacte, olfacte, gust i oïda ) n'hi ha molts més. Així doncs la vista disposa de tres sentits, ja que té tres tipus de receptors; el tancte està format pels receptors de calor de pressió i de dolor... A més, els humans disposem d'altres sentits com els sentit d'equilibri o el sentit que capta de quines sensacions internes tenim entre altres.
Vaig decidir buscar sobre el tema i vaig trobar una definició força completa, aquí os la deixo:

"La psicologia empírica estudia la sensació des del punt de vista psicofísic, analitzant les característiques dels òrgans receptors (pell, oïda, retina, etc.) i el tipus de procés físic i fisiològic que suposa el contacte amb les distintes classes d’energies estimuladores (ones, processos mecànics, vibracions, etc.). Destaca que les sensacions no són només fenòmens de recepció passiva, sinó també de col·laboració i aportació actives per part de l’organisme, i les sistematitza, per al seu estudi, classificant-les normalment en interoceptivas, propioceptivas i exteroceptivas, això és, sensacions del medi intern (de necessitats i estats orgànics), d’un mateix (situació i postura del cos) i del medi extern (recepció d’informació de l’exterior), que es capta -aquest últim- per contacte o a distància. Les primeres són summament importants en els estats afectius, les segones ho són per a l’orientació de l’organisme en el medi en què viu, i les terceres per a la supervivència i adaptació de l'individu al medi. Les sensacions es diversifiquen qualitativament segons els distints òrgans sensorials que les produeixen (veure taula) i, a més de diferir per la qualitat -només percebuda subjectivament per cada individu- (veure qualia), difereixen segons la intensitat i la durada. La psicologia estudia els llindars de la sensació: els valors d’estimulació a partir dels quals hi ha sensació o variació en l’intensitat de la sensació."

Un altre dels sentits dels quals vam parla és de la percepció, degut a que no em va quedar massa clar en que es diferenciava de la sensació he decidit buscar quina és la principal diferència i he trobat que el fet que la distinció d'ambdós sentits té antecedents a la filosofia de Wundt:
"La distinció entre sensació i percepció prové de Wundt: a la sensació se la considera subjectiva i a la percepció, objectiva; es considera que la sensació capta la unitat dels estímuls, i la percepció el conjunt; o bé que la sensació representa un estat del subjecte i la percepció un estat del món. Però, en tot cas, s’estableix normalment una relació de causa i efecte entre ambdues i una determinada serialidad -sensació, percepció, pensament-, essent sempre la sensació el material en brut de la consciència."

Bé, espero que us hagin servit les meves aportacions!
Fins aviat.

abús infantil...

Entorn a l'impactant vídeo de la darrera classe de fonaments de psicologia, he decidit aprofundir en el tema fent una reflexió al blog.
La veritat és que les situacions plantejades pels subjectes del documental eren molt fortes, sorprenien molt.
M'agradaria que per un moment ens intentéssim posar a la pell d'aquelles persones i pensar com es van sentir i com es continuen sentint actualment. No obstant, per molt que ho intentem, crec que és realment impossible arribar a conéixer l'estat d'ànim d'una persona que ha estat abusada. El que més sorpren de tots els casos d'abús és que els subjectes abusats a més de sentir-se víctimes, es senten malament amb ells mateixos a l'hora de explicar-ho, com si d'alguna manera en fossin culpables de l'abús. Tot això empitjora encara més si no se senten recolzats per la família, els amics o qualsevol altre vincle.
Buscant una mica més sobre el tema, centrant-me en l'abús infantil, he trobat que malauradament l'abús infantil actualment augmenta considerablement. Castigar aquest delicte, evientment és feina de les autoritats, no obstant degut a la gran quantitat de casos que es troben, ara és també part de les obligacions i deures tant de l'educació escolar com familiar realitzar activitats educatives per a prevenir l'assumpte en qüestió.
Relacionat amb això he arribat a un vídeo que presenta la proposta d'un llibre com a prevenció de l'abús sexual infantil, el qual va dirigit a nens d'entre 7 i 12 anys.
Aquí deixo el vídeo on explica en que consisteix.

http://www.youtube.com/watch?v=gBOU76kI9C0

Uno por ciento esquizofrenia

Avui a la classe de fonaments de psicologia l'Ernest ens ha presentat un documental sobre l’esquizofrènia on apareixien diferents especialistes en el tema des de sociòlegs fins a psicòlegs o fins i tot psiquiatres testimonis de casos d'esquizofrènia. A més també apareixien subjectes que patien aquesta malaltia mental.
El que més m'ha sorprès d'aquest documental és la de limitacions que aporta aquesta malaltia mental a la vida diària i la impotència a la qual estan sotmesos els afectats.
Al llarg del documental m'han impactat força els comentaris, frases i exclamacions que dites per els malalts i també pels especialistes.
A l'hora de definir la malaltia hi ha hagut forces punts de vista molt diversos: Un dels psiquiatres afirmava que aquesta malaltia té com a característica que reuneix totes les psicopatologies, un altre ha afirmat que més que persones malaltes hi ha persones vulnerables, fins i tot un dels testimonis ha afirmat: "no sabemos lo que es todavía".
Davant d'aquestes afirmacions, al veure el documental quedes força sorprès davant la complexitat d'aquesta psicopatologia.
Durant tot el reportatge hi ha una paraula que es va repetin constantment, i aquesta paraula és la por. Si t'empatitzes amb els afectats per l'esquizofrènia realment quedes força impactat per les frases que deixen anar al llarg del documental:

-"Me asustan las relaciones que tengo con las personas"
-"Todos tienen miedo"
-"Me da miedo la vida"
-"Me da miedo abrir-me con la familia"
-"Me da miedo ser así, ver-me así"
- "Me da miedo el futuro"

A través d'aquestes frases queda impregnada la gran impotència que senten els esquizofrènics, davant dels símptomes que pateixen dia a dia.
Els especialistes afirmen que tots tenen por de no poder controlar-se, por a fer mal . A més divideixen aquesta angoixa en dos grups: la por a la mort i la por a la bogeria ( entenent per bogeria la mort psíquica). Tanmateix, afirmen que és aquesta por la que els aïlla de la resta de persones.

El documental fa referència les drogues, al suïcidi, a la psicoteràpia, a l'esperança i a l'art i la creativitat com a termes presents que cal destacar quan parlem d’esquizofrènia.

Aquest post, tracta de ser una mena de reflexió sobre l’esquizofrènia per a que siguem conscients que són forces les persones que pateixen aquests símptomes i per a empatitzar-nos una mica més amb aquestes persones.

Las habitaciones de la muerte

El documental d'avui m'ha impactat molt per no dir moltíssim, suposo que com a la resta de la classe.
És realment sorprenent veure les condicions infrahumanes en les que ens troben milers de nens i sobretot nenes a la Xina. Enfrontar-nos a mirar aquest documental és dur i encara ho és més ja que el sentiment d'impotència se'ns menja per dins. Quan veus aquestes imatges, sents un sentiment de ràbia ja que saps que és la realitat que es viu al dia a dia en llocs com la Xina.
He decidit fer aquest post per a reflexionar una mica sobre el tema, ja que tot i que és una situació sobre la qual no podem fer massa cosa intentem ésser conscients de la situació en la qual viuen aquests infants.
Una de les coses que més m'ha sorprès ha estat el final del documental, on apareixen les imatges d'aquella nena que per no tenir ni tan sols te nom. Això ens hauria de fer reflexionar sobre la sort que tenim de viure en aquest món, de tenir una família i de sentir-nos recolzats per aquesta. A més, aquestes imatges ens haurien de servir per adonar-nos que moltes vegades no valorem la situació en que estem.
Finalment m'agradaria comentar una qüestió que no entenc gaire sobre la política de la Xina. Quin sentit té posar tants d'impediments que dificulten el procés d'adopció dels nens i nenes si realment, per molt males condicions que tingues la seva família adoptiva, seria realment difícil que estiguessin pitjor que als orfenats?

En fi, sobren les paraules per a descriure aquest documental, fins que no ho veus no t'ho creus.

Ja per acabar penjo les condicions que requereix dur a terme una adopció d'un infant xinès.

Según las NUEVAS NORMAS PARA LAS SOLICITUDES DE ADOPCIÓN DE ADOPTANTES EXTRANJEROS DEL CENTRO CHINO DE ADOPCIONES (CCAA), que se cumplen desde el 1 de Mayo de 2007, pueden adoptar en China:

1.- Matrimonios con dos años de casados si para ambos es primer matrimonio. Si ha habido matrimonio previo (no más de dos), éste segundo matrimonio debe tener por lo menos 5 años de antigüedad.

2.- La edad de ambos cónyuges debe ser superior a 30 años e inferior a 50. Si se trata de adopciones de niños con necesidades especiales, el rango de edad para ambos cónyuges debe estar comprendido entre los 30 y 55 años.

3.- Ambos cónyuges deben estar sanos física y mentalmente y no pueden padecer las siguientes enfermedades:a) SIDA; b) Discapacidad mental; c) Enfermedad infecciosa en la etapa infecciosa;d) Ceguera o parálisis binocular o ceguera monocular sin prótesis ocular; e) Pérdida de la capacidad auditiva en ambos oídos o pérdida de la función del lenguaje. Quedan exentos de esta limitación si es para la adopción de niños con necesidades especiales que presenten padecimientos idénticos; f) Falta de función o disfunción de las extremidades o del tronco causada por discapacidad, mutilación, entumecimiento o deformación. Deformación facial severa; g) Enfermedades graves que exijan tratamiento a largo plazo y que afecten a la esperanza de vida, como los tumores malignos, el lupus eritematoso, la nefrosis, la epilepsia, etc. h) Cirugía posterior al implante de órganos principales que fuera efectuada en los últimos 10 años; i) Esquizofrenia; j) Medicación para los trastornos mentales graves, como depresión, manía o neurosis con ansiedad, etc. que haya cesado menos de 2 años atrás;k) Índice de masa corporal > 40 (Índice de masa corporal o MBI = peso (kg)/altura al cuadrado (m2))
4.- Uno de los dos cónyuges debe tener un trabajo estable. Los ingresos anuales de la familia deben ser de 10.000 US $ por miembro de la familia, incluyendo al posible adoptado, y el valor neto de los bienes de la familia debe ser de por lo menos 80.000 US$. Los ingresos anuales de la familia no incluyen las prestaciones sociales, como fondos de ayuda, pensiones, seguro de desempleo o subsidios gubernamentales, etc.

5.- Ambos cónyuges deben haber recibido educación hasta el nivel de bachillerato superior o bien formación profesional del mismo nivel.

6.- El número de hijos de la familia menores de 18 años no debe ser superior a 5 y el menor de ellos debe tener por lo menos 1 año. Esta limitación (número máximo de 5 hijos menores de 18 años) quedará exenta si se adoptan niños con necesidades especiales.

7.- Ninguno de los cónyuges puede haber sido convicto por delitos penales y deben comportarse honorablemente con buenas características morales, cumpliendo leyes y reglas. Ninguno de los cónyuges puede concordar con las siguientes situaciones:a) Tener historial de violencia doméstica, abusos sexuales, abandono o abuso infantil (incluso aunque no haya sido arrestado o acusado), b) Tener historial de uso de narcóticos como el opio, la morfina, la marihuana, la cocaína, la heroína, las metanfetaminas, etc. y de medicamentos para las enfermedades mentales los cuales pueden generar adicción. c) Tener historial de abuso de alcohol y ha dejado de beber menos de 10 años atrás. Se considerarán las solicitudes de adopción una a una en caso de que alguno de los cónyuges tenga menos de 3 historiales penales de ligera gravedad y sin consecuencias severas, siempre que el plazo de rehabilitación de la ofensa haya sido de 10 años o cuando tenga menos de 5 expedientes de violación de reglamento de tráfico sin consecuencias severas.
8.- Los solicitantes deben tener un conocimiento correcto de la adopción y se espera que proporcionen a través de la adopción una familia cálida a los niños huérfanos (o aquellos con handicaps o discapacidades) y que cumplan las necesidades de los niños adoptados para su buen desarrollo. También deben conocer correctamente la adopción internacional y deben estar completamente preparados mentalmente para los riesgos potenciales de la adopción internacional y para las circunstancias de los niños adoptados, como las enfermedades potenciales, el retraso en el desarrollo, desajustes posteriores a la colocación, etc.

9.- Los solicitantes deben manifestar en la carta de solicitud de adopción un compromiso claro de aceptación del seguimiento de post-adopción y de aportar los informes postadopción que se requieran.

10.- La edad fija que aparece en esta carta se contará desde la fecha en que se registran los documentos de solicitud de adopción en el CCAA.

El passat dilluns a classe varem veure un documental anomenat "pensant en els altres", el qual ens il·lustra com es desenvolupa el comportament dels nens i nenes de 4t de primària.
Els objectius del mestre i el comportament dels alumnes és impactant! realment satisfà moltíssim veure una classe tan unida com la que ens mostra el documental.
D'una banda, m'agradaria destacar la conducta altruista que duen a terme els nens del documental, és a dir, com miren per la felicitat dels altres i no només per la seva com farien molts nens de la mateixa edat a la cultura occidental. A més, resulta sorprenent la capacitat d'empatitzar uns amb els altres.
D'altra banda, el que també m'ha impactat força és la conducta del professor. El fet de que es preocupi per la felicitat dels alumnes, per mantenir un bon clima a l'aula, més que pel simple fet d'explicar temari i aportar nous coneixements.
Per tant, m'agradaria destacar l'objectiu que es proposa aquest professor envers als alumnes, el qual es fonamenta amb la felicitat. Referent amb això aprofito per exposar un text fet per mi ja fa temps que parla sobre la meva idea de felicitat:

"Cientos de libros nos cuentan como encontrarla; miles de personas aguardan su llegada; gente enloquecida con su búsqueda y cientos de personas que la dejan escapar.
Sí, sí, y es que la felicidad no se resume en su búsqueda y captura; aunque es más fácil de lo que parece descubrir las guías para conseguirla.
Así pues, cuanto más nos empeñemos en acecharla menos felices seremos. Ya son muchas las personas que, día tras día, dejan escapar pequeñas alegrías molestándose en encontrarla.
Piensen un poco, ¿en realidad creen que la auténtica felicidad se halla en algún lugar del mundo? Nadie sabe por dónde, ni cuándo, ni por qué, ni de qué manera llega; pero llega. Y tan solo llegará cuando realmente nos conozcamos a nosotros mismos. Entonces, habremos destapado el secreto de la felicidad y seremos capaces de vivir cada instante disfrutándolo al máximo; sembraremos la felicidad en nuestras vidas.
Mi idea de felicidad no se encuentra impresa en ningún artículo, ni se halla en ningún lugar más que en mi misma. Se esconde en uno de los rinconcitos más secretos de mi interior. Y cada día se deja ver regalándome pequeños momentos cargados con una pequeña, pero maravillosa, dosis de felicidad."

Quatre pinzellades sobre Freud, el pare de la psicoanàlisi.

El darrer dilluns a la classe de grup gran, l'Ernest ens va fer una pinzellada sobre Freud i com aquest intentava ajudar a persones amb algun tipus de patologia mitjançant les seves teories de psicoanàlisi.Ahir no va ser la primera vegada que vaig sentir sobre les seves teories, sinó que a primer de batxillerat ja ens havien comentat, a grans trets, en que consistia la tècnica de la psicoanàlisi, de la qual n'és el creador. La veritat és que tot i que em va agradar el tema no vaig aprofundir-hi gaire en el seu moment i per això la classe d'avui m'ha entusiasmat força. Els diferents talls de la pel•lícula que ens va passar l'Ernest ens mostren com Freud va començar la seva carrera interessant-se en la hipnosis per a tractar malalts mentals.Potser és que no estava gaire ben assabentada sobre el tema, però la veritat és que em va sobtar força com mitjançant la hipnosis es podien eliminar els símptomes de l'histèric mentre aquest subjecte restés hipnotitzat. Tot aquest tipus de teràpia em va generar una pregunta força suggerent i que dóna molt a pensar: Ara que ja sabem que mitjançant la hipnosi podem eliminar momentàniament símptomes, podríem crear-ne?Aquesta pregunta em va quedar resposta quan al vídeo varem observar com el metge feia que els símptomes dels seus dos pacients s'intercanviessin, és a dir, a la noia li entressin tremolors i al home se li paralitzessin les cames. I com és d'esperar això va ser possible però tan sols mentre aquests estaven hipnotitzats. Així doncs, podem arribar a la conclusió que la hipnosi ens ajuda a entendre, no a curar; ja que quan despertem els símptomes tornen.Tot i que en una altra escena del vídeo, el metge fa un pas endavant:S’adona que la hipnosi funciona com a mètode per accedir a l’inconscient, i que quan a través d’aquesta és recupera el record traumàtic, si la persona él recorda en estat de vigília s’eliminarà el símptoma. Per tant, el metge arriba a la conclusió que l’acte de recordar elimina el símptoma.A més de tot el que ens mostra el vídeo, l’Ernest ens va parlar de les divisions que feia l’autor entre conscient – preconscient- inconscient.Una de les coses que més em va sorprendre és l’afirmació de Freud que tan sols coneixem una sisena part de l’inconscient, la resta són inaccessibles per al coneixement humà. Això em despertà tota una sèrie de curiositats, ja que vol dir que una bona part dels nostres actes són el resultat de coses desconeixem totalment i que ni tan sols sospitem.Em resulta fascinant tot el que Freud va investigar, i em sobta tota la crítica que va rebre. Es evident que no podem desvincular el context vienès a finals del segle XIX en el qual va viure a la crítica i la polèmica que van generar les seves teories.La psicoanàlisis va generar suposar revolució per la psicologia i pel pensament de l’època, a més va crear una gran polèmica entre els seguidor de Freud i els que qualificaven les seves teories de pseudocientífiques. No obstant les crítiques crec que el que els estudis que va realitzar Freud va suposar un gran avenç per a la psicologia actual i que ha servit com a base per al desenvolupament de una gran quantitat de teories psicològiques més recents.
Aquí deixo l’enllaç d’un vídeo que ens mostra un Freud conscient de totes les crítiques que va rebre:
http://www.youtube.com/watch?v=sfGsjQ_0l54

El poder del pensament!

El pensament no té límits, constantment pensem i el que pensem és totalment lliure.

És realment sorprenen com constantment creem imatges i representacions mentals, imaginem, recordem, traiem conclusions, formulem expectatives de futur, ideem, aprenem, creem pors...
I aquesta llista seria interminable, són tantes les accions que la nostra ment pot arribar a dur a terme en pocs instants.
Tot això ve a un comentari que ahir l’Ernest va deixar anar a classe:
Les nostres creences, poden i és més, gairebé sempre ho fan, determinar la nostra conducta.
És a dir, si en proposem i creiem que podem realitzar una determinada tasca, per molt feixuga i complicada que sigui, segurament ho podrem arribar a aconseguir; si més no tenim més possibilitats que la persona que es crea límits i creu que allò li resultarà impossible d’assolir.

Així doncs, per aconseguir el que volem a la vida tot és qüestió de positivisme, de creure i confiar en nosaltres mateixos, d’autoestima!
Si estem segurs de nosaltres mateixos ja tenim molt de guanyat, i estarem molt més a prop de la nostra meta que si no creiem en nosaltres.

Aquí us deixo un enllaç que us durà a un vídeo força sorprenent, i que a molts els servirà de lliçó d’autoestima per a ser feliços.

http://www.youtube.com/watch?v=mGGCfO278Qw&feature=related

*2n post!

Qui no ha sentit a parlar mai de la fase R.E.M?
Ja fa dues setmanes, l'Ernest ens va comentar la importància que té dormir les hores necessàries per a rendir al dia següent. Ens va fer quatre pinzellades sobre els diferents cicles del son i ens va comentar la fase R.E.M i alguna de les seves característiques. El tema em va interessar força així doncs que vaig decidir buscar-ne més informació.
A tots o a gairebé tots ens van sonar aquestes sigles quan l'Ernest les va pronunciar. Doncs bé, tal i com l'Ernest va dir aquestes sigles signifiquen Rapid Eye Movement (moviment ràpid dels ulls). Per a saber una mica més sobre el tema us deixo aquí part de la informació que vaig trobar:

A la fase REM se l'ha anomenat de varies maneres, com per exemple: son ràpid, son parado son actiu, fase de moviments oculars, son arcaic, son romboencefàlic...
Primerament, hem de saber que la fase REM és un dels tres estats de consciència que existeixen; els altres dos són el son i la vigília. Per entendre bé aquestes fases, a grans trets podríem dir que les persones estem dotades de dos diferents tipus de son, l’ortodox (per a anomenar-lo d’alguna manera), en el qual descansem i ens recuperem físicament; i la fase REM, en el qual la nostra ment descansa de la realitat exterior i en crea de noves.
La fase REM es divideix en varies subfases,la primera de la nit sol passar després d'uns 80-100 minuts de l'inici del son.
Una de les curiositats que he trobat es que quan la persona està excessivament cansada aquesta fase pot ser més breu del normal, en canvi pot arribar a esdevenir més llarga de lo normal en persones que estan força descansades.
una de les preguntes més freqüents és qüestionar la importància d'aquesta fase, ara bé després d'haver llegit sobre el tema és impossible desmentir la seva importància.

Característiques i funcions generals de la fase REM:

- Durant la fase REM, s'activa el nostre sistema simpàtic ( sistema encarregat de preparar el cos pels actes de defensa i per l'activitat sexual).

- Tant la freqüència cardíaca com la respiratòria sol ser irregular.

-És també en aquesta fase en la que apareixen les ereccions pel que fa al sexe masculí i la dilatació vaginal a les dones.

- Freqüentment durant aquesta fase es produeix un cert bloqueig muscular causat per certes substàncies que genera el cervell. Aquesta paràlisi però, no és total ja que durant la fase REM es produeixen determinats moviments musculars irregulars, i sobretot els moviments oculars, els quals han posat nom a aquesta fase. Després de forces estudis, s'ha donat importància a aquesta paràlisi ja que si no fós per aquesta el qui dorm podria patir danys degut a les al·lucinacions oníriques que apareixem durant aquest estat.

- Tot i que en qualsevol de les fases del son la persona pot somiar, està comprovat que durant la fase REM aquesta recorda millor el somni i a més aquest somni està més ben elaborat.


Finalment, ja com a conclusió m’agradaria ressaltar la importància de somiar. És increïble com el fet de somiar ens submergeix en una realitat fantasiosa formada per imatges, pensaments, sons, sensacions... el record dels quals al despertar pot ser mínim. Crec que somiar ens ajuda a desconnectar de l’autèntica realitat, d’alguna manera ens fa lliures!
Doncs fins aquí el meu segon post, espero que us hagi agradat!

*Inauguració!

Avui, després de dues semanes que l'Ernest comentés que hauríem de crear un blog, he decidit inaugurar el meu!
Des d'un principi la idea de crear un blog personal em va entusiasmar força; suposo que com a tots. Crec que no sóc la única que es va sorpendre quan el mateix Ernest va comunicar-nos que aquest blog formaria part del percentatge de la nota de l'assignatura. Penso que és genial tenir un espai on pugui anar introduint tot el que estigui relacionat amb l'assignatura i que encara ho és més el fet de que pugui visitar el dels companys. A més, el blog ens dóna l'oportunitat de compartir experiències i reflexionar sobre algun tema sense deixar de ser una eina de treball.
Doncs bé, això és tot de moment, a mesura que em vagin sorgin idees aniré penjant nous posts.