Avui a la classe de fonaments de psicologia l'Ernest ens ha presentat un documental sobre l’esquizofrènia on apareixien diferents especialistes en el tema des de sociòlegs fins a psicòlegs o fins i tot psiquiatres testimonis de casos d'esquizofrènia. A més també apareixien subjectes que patien aquesta malaltia mental.
El que més m'ha sorprès d'aquest documental és la de limitacions que aporta aquesta malaltia mental a la vida diària i la impotència a la qual estan sotmesos els afectats.
Al llarg del documental m'han impactat força els comentaris, frases i exclamacions que dites per els malalts i també pels especialistes.
A l'hora de definir la malaltia hi ha hagut forces punts de vista molt diversos: Un dels psiquiatres afirmava que aquesta malaltia té com a característica que reuneix totes les psicopatologies, un altre ha afirmat que més que persones malaltes hi ha persones vulnerables, fins i tot un dels testimonis ha afirmat: "no sabemos lo que es todavía".
Davant d'aquestes afirmacions, al veure el documental quedes força sorprès davant la complexitat d'aquesta psicopatologia.
Durant tot el reportatge hi ha una paraula que es va repetin constantment, i aquesta paraula és la por. Si t'empatitzes amb els afectats per l'esquizofrènia realment quedes força impactat per les frases que deixen anar al llarg del documental:
-"Me asustan las relaciones que tengo con las personas"
-"Todos tienen miedo"
-"Me da miedo la vida"
-"Me da miedo abrir-me con la familia"
-"Me da miedo ser así, ver-me así"
- "Me da miedo el futuro"
A través d'aquestes frases queda impregnada la gran impotència que senten els esquizofrènics, davant dels símptomes que pateixen dia a dia.
Els especialistes afirmen que tots tenen por de no poder controlar-se, por a fer mal . A més divideixen aquesta angoixa en dos grups: la por a la mort i la por a la bogeria ( entenent per bogeria la mort psíquica). Tanmateix, afirmen que és aquesta por la que els aïlla de la resta de persones.
El documental fa referència les drogues, al suïcidi, a la psicoteràpia, a l'esperança i a l'art i la creativitat com a termes presents que cal destacar quan parlem d’esquizofrènia.
Aquest post, tracta de ser una mena de reflexió sobre l’esquizofrènia per a que siguem conscients que són forces les persones que pateixen aquests símptomes i per a empatitzar-nos una mica més amb aquestes persones.
El que més m'ha sorprès d'aquest documental és la de limitacions que aporta aquesta malaltia mental a la vida diària i la impotència a la qual estan sotmesos els afectats.
Al llarg del documental m'han impactat força els comentaris, frases i exclamacions que dites per els malalts i també pels especialistes.
A l'hora de definir la malaltia hi ha hagut forces punts de vista molt diversos: Un dels psiquiatres afirmava que aquesta malaltia té com a característica que reuneix totes les psicopatologies, un altre ha afirmat que més que persones malaltes hi ha persones vulnerables, fins i tot un dels testimonis ha afirmat: "no sabemos lo que es todavía".
Davant d'aquestes afirmacions, al veure el documental quedes força sorprès davant la complexitat d'aquesta psicopatologia.
Durant tot el reportatge hi ha una paraula que es va repetin constantment, i aquesta paraula és la por. Si t'empatitzes amb els afectats per l'esquizofrènia realment quedes força impactat per les frases que deixen anar al llarg del documental:
-"Me asustan las relaciones que tengo con las personas"
-"Todos tienen miedo"
-"Me da miedo la vida"
-"Me da miedo abrir-me con la familia"
-"Me da miedo ser así, ver-me así"
- "Me da miedo el futuro"
A través d'aquestes frases queda impregnada la gran impotència que senten els esquizofrènics, davant dels símptomes que pateixen dia a dia.
Els especialistes afirmen que tots tenen por de no poder controlar-se, por a fer mal . A més divideixen aquesta angoixa en dos grups: la por a la mort i la por a la bogeria ( entenent per bogeria la mort psíquica). Tanmateix, afirmen que és aquesta por la que els aïlla de la resta de persones.
El documental fa referència les drogues, al suïcidi, a la psicoteràpia, a l'esperança i a l'art i la creativitat com a termes presents que cal destacar quan parlem d’esquizofrènia.
Aquest post, tracta de ser una mena de reflexió sobre l’esquizofrènia per a que siguem conscients que són forces les persones que pateixen aquests símptomes i per a empatitzar-nos una mica més amb aquestes persones.